-
La dona
que hi havia dintre de mi em va abandonar una nit com aquesta - Va dir l’ancià, mentre s’incorporava per avivar
una mica el foc – Va ser ja fa molt de temps; fins aleshores estàvem molt units,
gaudíem amb la nostra companyia. Sempre anàvem plegats a tot arreu, teníem… per
què no? Certa empatia. Fins que un dia ens vam enfadar. Ni tan se vol recorde
el motiu, ni què va succeir exactament. De cop estava a l’hospital, i ella havia
marxat. I sols em va deixar una bonica cicatriu de record –
-
I sap
què va passar amb ella?
-
Mos pares
solament em digueren que havia marxat lluny, per sempre. Supose que trobaria altre
cos millor que compartir.
